Avui he tingut un dia políticament convuls, on per moments la rauxa pot al seny És aleshores quan millor va comptar fins a deu, reflexionar partint de zero i donar un parell de passes enrera per tenir millor perspectiva.
No dubtava que el seny acabaria guanyant, però se l’ha d’alimentar. No he tingut gaires problemes per trobar-li menjar i de tot el que he pogut veure vull destacar una reflexió que m’ha fet un bon amic aliè a qualsevol partit.
Aquí deixo les seves paraules literals:
Per mi Espanya és diabètica. Té una malaltia que li ho complica tot. Com un diabètic, pot desenvolupar la seva vida bé? Doncs crec que si, però mentre no trobi una cura definitiva, tenint el problema que té, s’ha de cuidar molt, portar una vida molt equilibrada i no cometre excessos. Ha de conèixer bé el seu cos, com reacciona a les baixades i pujades de sucre, etc.
Que ha passat ara?, que des de fa temps el malalt no porta la vida equilibrada que hauria de portar. S’ha relaxat amb l’alimentació, ha comés excesSos i no ha pres les mesures de forma correctiva i distribuÏda en el temps. De cop i volta, ha tingut una baixada de sucre.
Imagina que és algú que et trobes i et demana una coca-cola. Saps que això no és el que s’ha de fer, que es tenia que haver cuidat. Saps que una coca-cola no és el més sà del món. Però també saps que la coca-cola és un sucre ràpid que aquest diabètic necessita.
No pots negar-te. Li has de donar, perquè si no palma.
A partir d’aquí, en la mà de tots està fer que aquest malalt porti la vida que toca
He trobat en aquesta reflexió una bona eina per explicar el posicionament de CiU avui al congrés, entenedora i que defuig del tecnicisme més pur, politicament parlant.
