Me gustaría centrarme en el “tema Ibra”:

Partiendo de la base que Pep Guardiola no lo quería, por diversos motivos, se le tenia que buscar una salida, y aunque en principio puede parecer una operación ruinosa vale la pena analizarla con un poco de detenimiento, y siempre teniendo en cuenta que el problema inicial viene dado por una herencia de la junta anterior. Así pues nos encontramos con la suma de tres factores: elevado coste de su fichaje y ficha + Relación con el entrenador + actitud del propio jugador y representante.

Dicho lo anterior está claro que la salida era la única opción y sinceramente pienso que cuanto antes mejor, no olvidemos la edad del jugador. La opción adoptada me parece la más correcta dentro de la complejidad de la situación, el Barça no sólo ingresa los 24 millones del traspaso, si no que deja de pagar cerca de 60 en concepto de ficha lo próximos 4 años, también sería bueno matizar que el valor contable del jugador ahora, no es el mismo del día de su fichaje (desconozco las cifras pero en cualquier caso será inferior) por lo tanto las perdidas quedan más minimizadas.

Pero si con estos argumentos no es suficiente, sólo hay que ver la actitud y las declaraciones del jugador una vez concretada la operación, simplemente lamentables e indignas de un jugador del Barça

No hi ha posts relacionats.

No dubtava que el seny acabaria guanyant, però se l’ha d’alimentar. No he tingut gaires problemes per trobar-li menjar i de tot el que he pogut veure vull destacar una reflexió que m’ha fet un bon amic aliè a qualsevol partit.

Aquí deixo les seves paraules literals:

Per mi Espanya és diabètica. Té una malaltia que li ho complica tot. Com un diabètic, pot desenvolupar la seva vida bé? Doncs crec que si, però mentre no trobi una cura definitiva, tenint el problema que té, s’ha de cuidar molt, portar una vida molt equilibrada i no cometre excessos. Ha de conèixer bé el seu cos, com reacciona a les baixades i pujades de sucre, etc.

Que ha passat ara?, que des de fa temps el malalt no porta la vida equilibrada que hauria de portar. S’ha relaxat amb l’alimentació, ha comés excesSos i no ha pres les mesures de forma correctiva i distribuÏda en el temps. De cop i volta, ha tingut una baixada de sucre.

Imagina que és algú que et trobes i et demana una coca-cola. Saps que això no és el que s’ha de fer, que es tenia que haver cuidat. Saps que una coca-cola no és el més sà del món. Però també saps que la coca-cola és un sucre ràpid que aquest diabètic necessita.

No pots negar-te. Li has de donar, perquè si no palma.

A partir d’aquí, en la mà de tots està fer que aquest malalt porti la vida que toca

He trobat en aquesta reflexió una bona eina per explicar el posicionament de CiU avui al congrés, entenedora i que defuig del tecnicisme més pur, politicament parlant.

No hi ha posts relacionats.

Ahora bien, escribes en tu blog y alguien te deja un comentario apercibiéndote de un error que has cometido, y tu reacción es modificar el post y utilizar ese comentario (que lógicamente ya no tiene sentido)  en contra de quien lo ha hecho, me parece cuando menos rastrero y de un mal gusto imperdonable.

Como a todo intento buscarle una explicación, quiero pensar que probablemente sea debido a un exceso de nerviosismo, nerviosismo político, ya que de eso hablaba el citado post, pero creo que ni eso justifica tan cochambre estilo.

Podría reproducir, enlazar o incluso pegar capturas de pantalla, pero creo que no vale la pena perder ni un minuto más con este tema, seguiré leyendo blogs y disfrutando con algunos que son verdaderas joyas, como las que se pueden enlazar en mi blogroll.

No hi ha posts relacionats.

Quiero hacer mención al tema de los advertimientos, evidentemente el error es de un servidor, y quiero decir que me siento orgulloso que mi error sea reproducido, mencionado e incluso posteado por algún gurú del mundo 2.0, del cual por mi manera de pensar y mi concepto del respeto no nombraré.

Seguiré con el tema de advertir; errores en un post he visto de todos los colores, pero me guardaré muy mucho de hacer escarnio de ellos, por un tema de educación y respeto, cosa que aveces desde un pedestal se diluyen en la propia grandeza y el egocentrismo tendiendo así a caer un unas formas de las cuales no pienso hacer uso, al menos de manera consciente.

Seguiré escribiendo y seguiré equivocandome, pero sólo espero ser capaz de seguir admitiendo mis errores por que de ellos espero aprender,  a más de uno le iria bien hacer lo mismo, aunque se crean que lo tienen todo aprendido.

Gracias.

No hi ha posts relacionats.

Al cabo del año pasas pocas horas navegando y muchas trabajando para mantener ese efímero lujo, es cuando la frase de marras va cobrando fuerza, y sentado lejos del mar meditas y aplicas el sentido común llegando a la conclusión de que no vale la pena el esfuerzo.

Eso sí, sopesando los argumentos, quiero hacer mención a uno que para mí ha tenido un peso determinante a la hora de dejar de ser patrón,  y es el mundo de la náutica y los personajes que lo forman. Probablemente habrá gente buena y honrada, pero a mí me ha tocado un buen elenco de peseteros y engañabobos que han conseguido hacerme aborrecer una de las cosas que más me apasionaba.

Supongo que escribo esto sólo como desahogo, pero espero que también sirva de aviso para quien se quiera iniciar en la náutica, aconsejar que se tengan los ojos bien abiertos y la cartera a buen recaudo.

No hi ha posts relacionats.

Posats a criticar si l’Estatut és constitucional o no, potser fem un exercici i veiem que diu la Constitució Espanyola (www.congreso.es/consti/constitucion/indice/index.htm), que per cert, la majoria de l’electorat actual no l’hem pogut votar.

Artículo 1.

1. España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político.

Si entenem com a democràcia la definició de la ‘Real Academia de la Lengua’;

1. f. Doctrina política favorable a la intervención del pueblo en el gobierno.

2. f. Predominio del pueblo en el gobierno político de un Estado.

Em sembla doncs que la paraula ‘democràcia’ no hauria de ser-hi, ja que la Constitució Espanyola permet que el TC vagi en contra de la voluntat del poble.

Artículo 14.

Los españoles son iguales ante la Ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.

Jo sóc igual que un valencià; fins aquí anem bé. Pero jo tinc articles del meu Estatut al TC i els mateixos articles el valencià els té aprovats. Però no erem iguals??!!

Artículo 17.2.

La detención preventiva no podrá durar más del tiempo estrictamente necesario para la realización de las averiguaciones tendentes al esclarecimiento de los hechos, y, en todo caso, en el plazo máximo de setenta y dos horas, el detenido deberá ser puesto en libertad o a disposición de la autoridad judicial.

Algú em pot explicar doncs, si la llei antiterrorista és constitucional? i no em serveix el que diu l’article 55.2, ja que es carrega un dels principis bàsics d’aquesta Constitució.

Artículo 35.

1. Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo.

Això del dret al treball no deixa de ser curiós amb un 20% d’atur a sobre la taula.

Artículo 138.

1. El Estado garantiza la realización efectiva del principio de solidaridad consagrado en el artículo 2 de la Constitución, velando por el establecimiento de un equilibrio económico, adecuado y justo entre las diversas partes del territorio español, y atendiendo en particular a las circunstancias del hecho insular.

I com es menja doncs l’espoli fiscal a Catalunya? 22.000 mil.lions d’euros/any,  un 10,5 del PIB català.És un equilibri econòmic just?

Veient aquests exemples i analitzant-los des del punt de vista del sentit comú, mai des de la vessant jurídica (l’autor no és advocat, i  no té coneixements del tema), la veritat se m’en fot una mica el que algú pugui dir de la constitucionalitat de l’Estatut en el marc d’una Constitució Espanyola que grinyola una mica massa. El propi estat espanyol incompleix la constitució dia rera dia. Potser ja és el moment d’una reforma de la Constitució Espanyola que s’adapti a la realitat d’un Estat que vol ser al capdavant d’Europa i que amb prous feines té ritme per ser-hi a la cua.

No hi ha posts relacionats.

Avui he vist com aquesta bona persona deia adéu al seu projecte, a la meitat de la seva vida, al seu tresor més preuat,  a tot un munt de somnis de futur i en definitiva a un Àngel que des de avui no serà entre nosaltres.

Avui també he sentit els valors que no vull pas perdre, la solidaritat, l’afecte, el companyerisme el patiment compartit, l’amistat, tot plegat els inputs que desprenen les bones persones.

Avui fins i tot puc extreure quelcom positiu enmig d’una gran tristor, i és que la vida segueix i no podem llençar la tovallola perquè sempre hi ha algú que ens necessita i això és prou motiu per tirar endavant.

Avui només vull donar tot el meu recolzament a una bona persona i dir fins ara a un nou angelet que hi ha al cel.

Ànims Miguel Àngel, una abraçada

No hi ha posts relacionats.

Tanmateix penso que si el que pretén el PSC és acabar amb la crispació i l’enfrontament hauria d’haver posat en el mateix paquet al Sr.Iceta, però potser això ja és demanar massa, de totes maneres aquest input sobtat del PSC de transmetre bon rotllo em fa que pensar. No ho sé, igual només és una sensació, però se’m planteigen una sèrie de preguntes.

No deu ser que ara es volen obrir portes que ells mateixos s’havien tancat?   es pot entendre com un alto el foc en l’àmbit català vers el PP i CiU?. Potser amb les dades de les darreres enquestes a la mà, veuen ara, que l’única sortida és la sociovergència o el que és pitjor, el pacte a la basca.

Penso que les ferides obertes pel Sr. Zaragoza i el Sr.Iceta  no es poden tancar simplement amb el canvi d’un cap de campanya i intentant vendre un estil nou de la nit al dia,  això em porta a pensar seriosament amb la segona opció, que seria dificil de païr per la gent del PSC, però és clar, la decissió probablement no la pendràn ells. Vindrà donada des de Madrid com moltes altres.

Si no tenia dubtes que aquest suposat canvi d’estil era només un miratge dins el panorama preelectoral en el que ens trobem, s’ha m’han acabat d’esvair amb les notícies que arriben, aquí us deixo un extracte de la darrera publicada per Vilaweb:

El Govern ha aprovat avui un decret de modificació de l’article 7 de la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per permetre que l’elecció d’un membre del consell de govern d’aquest organisme pugui ser escollit per majoria absoluta per substituir un membre que hagi renunciat enmig del seu mandat. D’aquesta manera, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, creu que es podrà evitar una situació de ‘bloqueig’ en l’elecció del substitut del fins ara president de la CCMA, Albert Sàez. El tripartit ha proposat el nom d’Enric Marín, que CiU no accepta, i per tant no s’arriba a la majoria de dos terços. El canvi permetrà una segona votació per majoria absoluta per imposar el candidat del govern.

El canvi d’estil només ha durat 24 hores

No hi ha posts relacionats.

Primer de tot, vull dir que l’estil de la Sra. Terribas no m’agrada del tot, si més no és la meva percepció, però això tampoc vol dir que sigui una periodista dolenta o que faci falta condemnar-la de per vida, com alguns pretenen fer.

Voldria fer una sèrie de preguntes a l’aire que serveixin per reflexionar:

1.- És lícit que els polítics (i més els que governen) pressionin un periodista?

2.- És de rebut l’insult i la desqualificació personal del Sr.Miguel Ángel Martín, i que no passi res?

3.- Que preferim, entrevistes pactades i propagandistes o rigor periodístic?

4.- Va ser maleducada la Sra. Terribas amb el MHP Montilla o simplement va reflectir en les seves preguntes el que vol la gent?

5.- S’ha de donar més importància a les preguntes d’un periodista que a les respostes d’un president?

Sincerament penso que s’està fent un gra massa, crec que no va ser la nit del MHP, no vaig tenir la sensació que estigués preparat ni que li vingués gaire de gust aquella entrevista i això, només això és el motiu que el Sr.Montilla estés força fluix, sota el meu parer, és clar. Dit això, veig desmessurada la crítica contra la Sra.Terribas i tot el meu suport des d’aquí.

Per acabar, si algú encara creu que l’entrevistadora va ser massa agressiva, que miri l’entrevista que li van fer l’endemà a Intereconomia a l’alcalde de Sant Cugat (Lluís Recoder), exemple de com un bon polític amb les idees clares afronta aquestes situacions, i sortin-ne la seva imatge més reforçada si cap.

No hi ha posts relacionats.

Evidentment hi han coses positives, però d’altres que no. He pogut estar en contacte amb gent que segurament sense aquesta eina no m’hagués comunicat mai, i que amb aquest mitjà he interactuat amb ells, però fins i tot això, no sé si és bo o dolent.

He conegut gent amb aquest món 2.0 que després he pogut “desvirtualitzar”, te gràcia la paraula, aquesta és un altra de les coses que no entenc del tot de les xarxes socials, no és més fàcil dir: avui he conegut a, que no: avui m’he desvirtualitzat amb, això tampoc te gaire importància, però si més no és curiòs.

M’agrada debatre de gairebé tot, i twitter m’ho permet, però fins i tot en aquesta vessant tinc els meus dubtes, si el debat no és en un to constructiu, millor no entrar-hi, i darrerament els debats són força barruers.

Vaja, que de cop m’ha caigut la vena dels ulls, i twitter ja no és per mi el que era, refugi de gurús, egoïstes i gent que només s’escolta a si mateixa i no corresponen als que posem tota la carn a la graella.

En fi, no tot són coses dolentes, he conegut grans persones via twitter, i el que és més important, que aquestes persones ho saben i per ells/elles seguiré donant guerra, i a qui no li agradi que s’ho faci mirar.

Això sí, com diuen les iaies, “de bien nacido es ser agradecido” i alguns no ho tenen clar.

Posts relacionats:

1. Twitter