Us deixo penjat aquest article publicat al Diario de Sevilla, que si més no a mi m’ha fet pensar, a vegades penso que no tot ha de ser blanc o negre. I que quedi clar que no soc contrari al avortament, però la nova llei em fa una mica de por.
Mariló Montero es periodista, (esposa de Carlos Herrera, también periodista y madre de una adolescente). Es por esta última faceta por lo que más capacitada la veo para decir lo que ha escrito en este magnífico artículo:
No se lo digas a mamá
DIARIO DE SEVILLA
21/03/09
Mariló Montero
Me gustaría saber la identidad de los nueve expertos en los que la ministra Bibiana Aído se escuda para defender que una niña de dieciséis años puede abortar sin consultar con sus padres.
Me gustaría saber de qué son expertos y si son padres y madres. Me gustaría saber en qué se fundamentan para decir que dejar tan dramática decisión en manos de una adolescente aterrada es lo mejor para ella.
Me gustaría saber si se han parado a pensar que esa criatura, tras mantener una relación sexual precipitada, va a empezar a sufrir lo que la literatura científica ya ha diagnosticado ante un aborto.
El síndrome de aborto reúne quince síntomas psicológicos que van desdela angustia al sentimiento de culpabilidad, la ansiedad, los terrores nocturnos, la depresión, los trastornos de alimentación o de la vidasexual. Síntomas que pueden llegar a aparecer, dicen los psicólogos de la Asociación de Víctimas del Aborto, incluso años después de haber abortado.
Me gustaría saber con qué valor lanza la joven ministra Aído, con una sonrisa, como quien anuncia un anticonceptivo novedoso, que una niña de dieciséis años está tan capacitada para abortar como para casarse.
Una niña de dieciséis años no está capacitada para abortar ni para casarse, por mucho que se esté normalizando lo que son parches en la vida. Una cosa es que lo haga y otra bien distinta la sacudida que la vida le da a una adolescente casada, quien sale adelante gracias a los apoyos de la familia.
Me gustaría saber quién le va a informar a una adolescente de dieciséis años de que si se queda preñada puede abortar sin decírselo a los padres y también en quién se va a apoyar ante semejante circunstancia. ¿En la mamá-administración, o en su mejor amiga, con la que intercambia los vaqueros e inventa en su habitación coreografías de Beyoncé?
Me gustaría saber si esos expertos conocen lo que es ser padres y las
complicaciones a las que nos enfrentamos para conquistar la confianza de nuestros hijos en la difícil adolescencia.
Me gustaría saber el protocolo de actuación que se llevará a cabo cuando una niña de dieciséis años acuda al centro para abortar y cómo será tratada.
Me gustaría saber qué pretenden con esta propuesta de ley, que autoriza a que se rompa la confianza entre hijos y padres. Y me gustaría saber qué se pretende de los padres el día que nuestra hija decidiera abortar en soledad. ¿La recibimos con un aplauso? ¿Le damos sopa caliente? ¿Le preguntamos si llegó a ponerle nombre? ¿O quién habría sido el padre? ¿Debemos obviar el tema, o celebrarlo con una barbacoa? ¿Trae esas instrucciones la nueva reforma de la ley del aborto? Una cuestión más:
¿Meterán en la cárcel a una madre que le discuta esa decisión a su hija adolescente? O es la ley del “no se lo digas a mamá porque no la necesitas”.
Señorita Aído, me gustaría saber si mi hija ha abortado sola. Porque soy su madre.
No related posts.
En primer lloc, felicitats per haver-te afegit al món dels blocaires.
I en segon, a mí m’agradaria saber per què hi ha tanta gent que li sembla una bestiesa que una adolescents de 16 anys pugui decidir ella sola avortar i en canvi els sembla normal que pugui decidir, també ella sola, portar un fill al món, que per mí és una decissió amb moltíssimes més repercusions de futur, i que a sobre implica una altra persona (el futur fill o filla).
Crec que com a pares hem de pensar que si la nostra filla fa una cosa així sense dir-nos-la, alguna cosa hem fet molt malament en la seva educació. I obligar-la per llei seria un pobre consol.
De tota manera, la llei no ha quedat com estava el març passat, i finalment preveu donar informació als pares i mares, llevat de causa justificada (els motius de no donar-la són obvis, hi ha pares i mares molt brètols).
Gràcies per la benvinguda!!
Jo no he parlat de bestiesa, només he volgut citar una carta que m’ha fet pensar, crec que són temes
que estàn per sobre dels partits polítics i de les seves directrius, són temes de conciència més personal on
si més no tinc el dret al dubte, i aquesta carta m’ha fet pensar, podriem debatre molt del tema i
al final potser ningú tindriem una postura de convenciment total.
No he tingut cap intenció de molestar-te, simplement quan alguna cosa em fa pensar m’agrada comparti-la,
i així ho he fet ara que tinc aquesta fantàstica eina.
una abraçada
Ui, suposo que no m’he explicat bé. El que deia de bestiesa no anava per tu, ans per alguna gent he sentit i/o llegit que mentre consideren una bestiesa, així literalment, que una menor pugui decidir sola avortar, veuen molt bé que pugui decidir, igualment sola, portar un fill al món. Totes dues són decisions molt greus però, si m’apures, crec que és més greu la segona.
I lamento que pugui haver semblat molest, no ho estic, només faltaria. De vegades l’escriptura és massa freda i no reflecteix l’esperit amb el que s’escriu una determinada cosa, però tinc clar que estem aquí per comentar, debatre, etc., de vegades des de posicions properes, de vegades des de posicions llunyanes, i ni jo ni ningú hauria de molestar-se per això.
Una abraçada,
Gràcies per les teves paraules, tens raó, el que queda escrit a vegades és molt fred, amb aquest post només
pretenia crear debat, no opinió, soc un gran defensor del sentit comú i aquesta llei em fa tenir dubtes en aquest sentit (no en la seva totalitat), i volia sentir opinions.
una abraçada.
Ningú no qüestiona que en ple segle XXI l’avortament hauria de ser lliure… i personalment estic d’acord amb aquesta llei.
Però, de fet, l’únic punt en què aquesta llei ja estat precisament controvertida és a l’intèrval de temps d’una menor d’edat que tingui entre 16 i 18 anys… sort que s’ha modificat i com diu en Manuel hi haurà una informació prèvia als pares..
Jo em considero molt progressista en molts aspectes però tenia molts dubtes que aquest “buit” legal entre què ha de poder fer un menor d’edat i què no.
No vull entrar a valorar si els pares ho han fet malament si una nena decidís no dir-ho i fer-ho sola.. però algú es pot imaginar que tu com a pare o mare tinguis una nena en aquesta situació i que un dia tu pensis que ha anat al cole, com sempre i rebis una trucada d’un centre mèdic i et diuen, per exemple, que hi ha hagut una complicació i la teva filla s’ha mort?? Jo ho trobo molt fort, la veritat…
En fi, que com que aquest tema s’ha arreglat i me n’alegro moltíssim.
Endavant amb el bloc, Quim! Ens llegim
))
Sònia
moltes gràcies Sònia per la reflexió, amb les vostres opinions, poc a poc vaig clarificant conceptes,
al final penso q tothom estem més propers ideològicament del q ens pensem.
Petonets.