Avui he tingut un dia políticament convuls, on per moments la rauxa pot al seny És aleshores quan millor va comptar fins a deu, reflexionar partint de zero i donar un parell de passes enrera per tenir millor perspectiva.
No dubtava que el seny acabaria guanyant, però se l’ha d’alimentar. No he tingut gaires problemes per trobar-li menjar i de tot el que he pogut veure vull destacar una reflexió que m’ha fet un bon amic aliè a qualsevol partit.
Aquí deixo les seves paraules literals:
Per mi Espanya és diabètica. Té una malaltia que li ho complica tot. Com un diabètic, pot desenvolupar la seva vida bé? Doncs crec que si, però mentre no trobi una cura definitiva, tenint el problema que té, s’ha de cuidar molt, portar una vida molt equilibrada i no cometre excessos. Ha de conèixer bé el seu cos, com reacciona a les baixades i pujades de sucre, etc.
Que ha passat ara?, que des de fa temps el malalt no porta la vida equilibrada que hauria de portar. S’ha relaxat amb l’alimentació, ha comés excesSos i no ha pres les mesures de forma correctiva i distribuÏda en el temps. De cop i volta, ha tingut una baixada de sucre.
Imagina que és algú que et trobes i et demana una coca-cola. Saps que això no és el que s’ha de fer, que es tenia que haver cuidat. Saps que una coca-cola no és el més sà del món. Però també saps que la coca-cola és un sucre ràpid que aquest diabètic necessita.
No pots negar-te. Li has de donar, perquè si no palma.
A partir d’aquí, en la mà de tots està fer que aquest malalt porti la vida que toca
He trobat en aquesta reflexió una bona eina per explicar el posicionament de CiU avui al congrés, entenedora i que defuig del tecnicisme més pur, politicament parlant.
No related posts.
[...] This post was mentioned on Twitter by Sònia Pereda , Quim Loras. Quim Loras said: L'Espanya diabètica – http://sl.ly/f547d (via @quimloras) [...]
Hola Quim.
Els catalans tenim una paraula que no té traducció al castellà, seny, no hi ha cap traducció possible i es una paraula
No podem ensenyar el que no poden explicar, es completament impossible. Podem ser asenyats i avuí el seny era dir prou, prou i marxa del govern, Zapatero. Per a mi, que en Duran o en Mas em diguin que "estavem a punts de ser intervinguts" a la grega, no em treu la idea de que la millor politica economica es, la dimissio d'en ZP.
I no serem culpables, culpables són quin els varen votar i el varen investir com a President de Govern Espanyol.
La responsabilitat d'en Duran, per Espanya, el seny, hauria sigut votar No.
Felicitats pel post, tal com deies, no hi estic d'acord però la estètica del teu bloc i la teva forma d'escriure m'agraden molt, diu molt de tu.
Una cordial abraçada
Toni
Gràcies Toni pel comentari, amb els anys i l'experiència, sobre tot en el món empresarial, he après a ser molt reflexiu, tot i que de vegades encara fico la pota, intento comptar sempre fins a 10.
Si, ja ho sé pot semblar conservador, però m'he portat masses bofetades i ja toca donar un altre dimensió al concepte "seny", moltes gràcies de veritat i una forta abraçada.
La comparació entre un estat i una persona és molt agosarada. La diabetes és una de les malalties complicades, encara que no sé si ben bé s'hauria de nomenar malaltia. És una disfunció d'un dels òrgans vitals del cos humà, que no treballa prou bé i per això els que la pateixen, prenen insulina. La mala vida porta sempre estralls. Els excessos, fins i tot en persones sanes, porten greus problemes i si a sobre qui els comet no escolta els suggeriments i consells dels professionals especialitzats, la seva salut es posa en perill.
I això és just el que li ha passat a l'estat espanyol. Ha portat una vida gens acurada, amb excessos, despeses fàcils, i amb un líder que ha fet de Mister Marshall. Ha anat repartint diners a dojo pensant que així el pujarien als més alts estrats. I ara, és allà dalt, sol i amb les butxaques escurades. I ja feia temps que li deien, més de dos anys, però ell era com alguns adolescents inconscients i sempre deia la mateixa frase: Controlo, yo controlo.
I aquest control l'ha hagut de trobar en CiU que li ha fet arribar un equip de rescat per posar-lo a terra. Amb els peus a terra. Ara cal esperar a veure si ha aprés la lliçó i comença a fer els deures. Ja li han donat una oportunitat, fins a l'octubre o novembre d'enguany. Quan presenti pressupostos i demani el vist i plau. Llavors, com li va dir en Duran, potser li prendran el salvavides i haurà de nadar. O no.
Però clar, la realitat és que hem salvat el naufragi uns mesos. Caldrà veure que succeeix en aquest temps.
He donat ja per vàlida la postura de CiU però continuo observant amb cert neguit com va tot. Si aguanta, ens lloaran. Com això fracassi, les garrotades ens poden arribar de qualsevol lloc. A esperar i encendre espelmes perquè al menys puguem tenir un estiu sense haver d'apagar focs. I no dels que cremen.
Gràcies pel comentari Miquel, et seré breu, no entraré en les comparacions, però de la part final del teu comentari si que et diré; que si m'han de caure garrotades per ser conseqüent i actuar seguint uns valors benvigudes siguin.
No parlo de que et caiguin a tu les garrotades. Parlo de que en el temps que encara falta per les properes eleccions, el govern aguanti. Compta que ara arribarà el segon decret. El de la reforma laboral. I aquí és quan veurem moltes llàgrimes. La retallada de llos de treball serà greu. Ja el govern preveu que en el queda d'any l'atur creixerà i molt més pel 2011. I finalment, per abans de final d'any han de presentar pressupostos. I aquí és on poden ploure mars en lloc de gotes. A l'espera, quedem a l'espera de com es presenta el futur. Però en un moment o altra el govern caurà. I mantenir-lo en aquest estat és igual de perjudicial.
Miquel: la diabetes no es una malaltia? i que ho es doncs? qualsevol malatia es una disfunció de qualsevol part del cos (sigui un refredat provocat per un virus que altrea el metabolisme o sigui per le cel·lules del pancreas no produeixen indulina)… sembla mentida que ho diguis tu que tan lluites perque reconeguin la fibromiaàlgia com a malaltia (que ho és).
Deixant de banda això, la comparació em sembla realment encertada, el que no trobo encertat del tot es que el que ha fet CiU sigui doanr-li la 'coca-cola' a aquest diiabètic… en aquest cas trobo que, el diabètic (a.k.a. govern) , no ha demanat una coca-cola (que li pujaria ràpidament el sucre) sinó que ha demanat un passtisset de nata, sapiguent que aquest 'passtisset' li pujarà el sucre, però més a poc i aportant, a més, greixos…
Trobo que, el que hauría d'haver fet CiU sería dir-li al govern: "No, no et dono un pastisset' perquè no es bó, després et trobaràs pitjor. El que et convé es un torró de sucre pur, que et farà pujar la glucèmia sense repercusions, si vol t'ajudo a trobar aquest torró de sucre".
Ara be, com que jo de política, poquet, poquet, no se pas quin sería aquest millor "torró de sucre" per arreglar l'estat del pasó, però, sense cap dubte, aquest "pastisset" que s'han pres no es sol·lució existint altres solucions menys traumàtiques.
Una reflexió que em faig fa temps: algú ha pensat en eliminar la 'X' de l'esglesia catòlica a la renda i estalviar així una pila de milions que s'enporta aquesta entitat privada? Clar que aquest dolç no se si li faria gaire gràcia a en Duran.
Moltes gràcies pel comentari Sam, interessant reflexió a tenir en compte, no et pensis q tinc el tema clar al 100%, però tampoc hi teniem gaires opcions. I ara per si no hem tingut prou, es pot repetir la situació amb la reforma laboral.
Estic completament d'acord amb això de l'esglesia i a més afegiria els sindicats, partits polítics i altres ens que no sé per què coi hem de mantenir.
Hola Sam, la definició mèdica de malaltia és la provocada per agents externs i que causen una defallida de l'estat de salut de les persones. En el cas de la diabetes com en altres casos, no ha estat un agent extern. És una fallida d'un orgue des cos humà, que per qüestions diverses no actua bé. El mal funcionament del pàncrees és el que provoca que els nivells de sucre en el cos siguin alts o baixos. Igual que l'hipertiroïdisme o l'hipotiroïdisme ve donat perquè la glàndula tiroides no funciona correctament. Cert que en casos els orgues i glàndules queden afectats per infeccions víriques, que són els agents externs.
El tema està en el fet que genèricament es reconeix la paraula malaltia i malalt per totes aquelles persones que pateixen una disfunció o realment un atac al seu organisme. Quan a la fibromiàlgia, el que voldria és que la reconeguessin dins de les malalties o disfuncions que provoca a les persones que la pateixen una incapacitat per portar una vida normal. I a més sense disposar d'un remei efectiu.
Quan al fet de CiU en el Congrés ja saps que vaig ser el primer en manifestar la meva disconformitat. Ho pots llegir en el meu bloc. Després he fet un pas enrere esperant a veure com continua. CiU li va donar al govern espanyol una fusta perquè es pugui mantenir i no s'ofegui. Acabarà ofegant-se igual. Perquè les mesures aprovades tant sols és la punta d'un iceberg molt gros. Ara s'hauran d'aprovar les reformes del mercat laboral. I ja veurem quina serà la resposta que la resta de partits els hi donaran.
A la fi, caurà aquest govern perquè no té ja un suport fort sota els peus. Però serà més endavant. Si s'ha aplicat una tàctica política per evitar que les eleccions nacionals i espanyoles caiguin en les mateixes dates, no ho sé. Però realment aquests socialistes cauran. I podria ser que no arribin a la primavera del 2011.
Des de fa anys que la meva X va a parar a l'altre casella. Però s'ha de saber que dins els pressupostos generals hi ha una partida ja dedicada íntegrament a l'església catòlica. Igual que es donen subvencions a altres religions de l'estat espanyol. I apart, la majoria dels costos de rehabilitació i obres fetes en esglésies, ermites i edificis religiosos són pagats amb diners públics encara que la propietat és dels bisbes. Tampoc paguen IBI i altres taxes i impostos que la resta de mortals sí ho fem.
El mal és que no s'aplica la Constitució, ja que si l'estat espanyol està declarat com aconfessional, cadascú hauria de suportar la seva espelma.
Les percepcions que es reben no sempre tenen respostes com esperem.
En Quim parla dels sindicats. Exacte, reben cada any subvencions i partides econòmiques que figuren en els pressupostos. No tots però. Tant sols el més grans.
El partits polítics només reben unes quantitats que els hi són pagades quan se celebren eleccions. I són unes quantitats per diputat obtingut i unes pel nombre de vot. Fins les properes eleccions no reben res.
Si volem suprimir això cal fer una modificació de la Constitució, reformar la llei electoral i es podran incloure aquestes esmenes. Apali, ja t'he contestat.
jaja, collons quina resposta!!
lo de la malaltia, tal com be dius, pot ser provocada per un cos extern, el problema es que el fet que provoca la fallida del pancreas no se sap del cert d'on surt, si es un virus, el propi cos que detecta les cel·lules com antigens,… però vaja, no te més importància.
en quant al tema polític, conec la teva postura i la teva reacció davant del que va fer en Duran (vàrem reaccionar igual, em penso)…
en quant a la declaració, jo no marco cap X per una qüestió de principis: evidentment, no vull donar els meus diners a l'església, que es financin venent les milions que tenen al vaticà. I a fins socials tampoc, ja que les ONG d'àmbit exclusivament català no poden acollir-se a rebre subvencions provinents d'aquesta 'X', només les ONG que actuïn a tot l'estat Espanyol.
Apa, que jo també he contestat;-)
Una abraçada.