Quina gran terra, quin gran mar, que bona gent. Volia fer un post en homenatge a aquest racó tant especial del meu país.
Hi ha tants indrets a mentar que faria falta un llibre sencer per descriure la bellesa d’aquestes terres i la grandesa dels personatges que d’aquí han sortit.
Des d’on estic escrivint puc gaudir d’una privilegiada vista del Castell del Montgrí i imaginar al seu darrera les boniques Illes Medes, o pensar en la impagable postal que hi ha del Canigó nevat des del Port d’en Perris a l’Escala. Segueixo pujant per la costa i trobo els aiguamolls, gran tresor natural, per arribar a la punta de la Badia de Roses, el Cap de Norfeu. No em puc aturar, seguiré pujant i gaudint del Cap de Creus, Cadaqués i la gran vista d’El Port de Selva des de Sant Pere de Rodes.
El Port de la Selva des de Sant Pere
No em vull aturar, viatjar mentalment en l’espai és gratuït i per terres empordaneses tot una experiència, racons i racons plens d’encant i bellesa. Entrant cap a l’interior, boniques viles com Palau-Saverdera, El Far d’Empordà o la gran Figueres que acull el llegat més gran del geni Dalí.
Vaig baixant per l’interior. Entro en un altre paradís acotat entre el riu Fluvià i el Ter, fent menció especial a les vistes del Puig Segalar, poc conegut però d’obligada visita, des d’aquí dalt puc contemplar tot l’Emporda, Les Gavarres, els Pirineus, La Badia de Roses, El Montgrí, Verges,…
Estic tant corprès per la meva experiència, que tinc que assimilar tot el que he viscut amb aquest viatge virtual, potser que torni al meu Bellcaire que al tinc als meus peus i descansi una mica. L”Empordà no és pot descriure en un sol post, ja seguirem!!
No related posts.
Quantes vegades anem a l’agència de viatges amb la il.lusió de preparar alguna cosa gran i per recordar, quan realment a les nostres terres tenim paisatges que són una meravella!!Recordo el mes d’abril de l’any passat, una excursió familiar amb 18 adults , set nebots i una que venia en camí ,dins de la meva panxa, a visitar el Castell de Montgrí, després d’una esgotadora i bonica visita ,ens vam anar alguns al bar, on encara recordo al cambrer preguntant si tots aquells nens eren meus??? Després del Castell ens vam fer una paella a Roses al costat del mar, se que el cap de setmana es va passar plovent tot el temps, peró ningú ens va treure el passeig del migdia i les magnífiques vistes i el relax que desprenia estar en un lloc on el paisatge ho diu tot.!!
Oh!! el Puig Seglar! Em deixes favagirat! Si senyor, poca gent el coneix i és una maravella!
Records,
Marc
ps/ no sabia de l’existència del bloc, hi passajaré sovint!